Això a casa. Cada dia.

No explicaré res de nou avui. Coses que passen. Quan tens nens a casa. 7 i 5 anys. El Martí i el Nil. El Martí es motiva per menjar (beure) crema de verdures. Un “reto” que n’hi diu. Motivació intrínseca. Gamificació. Tot plegat. I el Nil. Li toca la pera. Al seu rollo. Tocant la […]

Sigue leyendo ->

Tenim la pell molt fina. Sant Jordi.

Estem vivint moments convulsos. Complicats. La gent es polaritza. Com deia Stephen Covey, el problema és que la gent escoltem per respondre i no pas per entendre. Gairebé tot és políticament incorrecte. Per això poso el “gairebé”, per si algú em diu que no tot! No podem fer humor. Hem d’anar en compte amb els […]

Sigue leyendo ->

Dilluns al matí.

Sona el despertador. No és el meu. És el de la Mariona. Em queden tres quarts ben bé de dormir i mandrejar. M’encanta. Em sap greu per la Mariona. Però a mi m’encanta. Aquesta sensació de temps de regal. És dilluns. És dilluns i repasso mentalment la setmana. Em vé de gust. Un curs cada […]

Sigue leyendo ->

Caure no feia mal.

Fa uns anys, el 2012, sino recordo malament, va caure a les meves mans…bé, als meus ulls, un video a Youtube. Una sèrie d’actors i actrius catalans jugaven al “Jo mai mai”. Un joc magnífic. Per jugar amb amics i amigues. Amb confiança. Surten cosetes. Moltes cosetes. Fa uns anys vaig començar el blog. Aquest […]

Sigue leyendo ->

La felicitat és efímera.

Per qui hagi llegit el post de la Revista Xics, aquest post els semblarà que és el mateix. Doncs sí, és el mateix, però si us heu perdut la revista, no la trobeu i em seguiu al blog, aquí us el deixo penjat. Perquè vull que sigueu feliços. Molt feliços. I felices. Molt felices. Quin […]

Sigue leyendo ->

“Para qué?”

Una pregunta poderosa com poques. Una pregunta que ens fa pensar com poques. Una pregunta que ens connecta amb la il.lusió de futur com poques. Que l’educació rebuda (i donada) no ens faci mai perdre de vista la pregunta de la foto adjunta. That’s all. Anuncis

Sigue leyendo ->

Diga’n-hi perspectives…

Diga’n-hi com vulguis, però menys veritats absolutes i més perspectives. Menys voler tenir raó i més compartir raons. Punts de vista. Maneres de veure les coses. Tot és el mateix. O no. Depèn de com ho vulguis veure. Depèn de la teva perspectiva. I de la meva. Que fàcil, de vegades, quan ens ho mirem […]

Sigue leyendo ->

Perquè m’he posat faldilles?

Per empatia. Per sentir-me mirat. Per sentir-me jutjat. Per entendre. Per comprendre. No només per empatia. Per simpatia. Per entendre i compartir. Per entrar al seu món i no sortir-ne en tot un dia. Per transgredir. Per “perquè no”. Sí. Si m’hagués preguntat “perquè” potser no ho hagués fet. Si em pregunto “perquè no”, acabo […]

Sigue leyendo ->

Solomon.

Treball d’autoestima. Treball d’autoeficàcia. Treball de seguretat. En un mateix. Som éssers socials. Gregaris, en certa mesura. Pel fet de ser acceptat, de vegades podem deixar de ser nosaltres mateixos i mateixes. La pertanyença al grup desfà la nostra identitat. Massa vegades. És important trobar un bon grup. (NOTA FUTURA: Començar a pensar en l’adolescència […]

Sigue leyendo ->

Temps, però no qualsevol temps…

Els nostres fills volen temps. Per a ells. Segur. Però no em refereixo a aquest temps. Em refereixo al temps dels pares. I no em refereixo a qualsevol temps. Quantitat de temps. No. Ells volen temps de qualitat. Temps de veritat. Temps per a ells. Massa sovint ens trobem fent mil coses alhora. Massa temps […]

Sigue leyendo ->

La mare que et va parir…

Ospa, que poc durs que sonen els insults en català! No hi ha manera d’insultar algú que ha destrossat el mobiliari urbà i fer-lo sentir culpable tot dient-li: “Trinxeraire!”. És el que tenim els catalans i catalanes, que ens ho guardem tot i no sabem ni insultar bé! Bé, al que anàvem, que no era […]

Sigue leyendo ->

I què fa el teu nen, ja escolta?

Extrany, oi? Us serà més familiar, potser: “I què fa el teu nen, ja parla?” De ben petits ens animen a parlar. Ens servirà molt quan siguem grans, habilitats comunicatives, en diuen. Podràs fer bones presentacions, conduir reunions, presentacions en públic, brindis pels casaments, però… …quantes vegades com a pare o com a mare li […]

Sigue leyendo ->

Eruga.

Que extranya. Així escrita. Se’m fa extranya. Eruga. Ho he hagut de buscar al diccionari. Se’m fa extranya. Eruga. Eruga. Eruga. No sé… Sempre que penso en formació, penso en (trans)formació. I quan penso en transformació, em vé al cap l’eruga que es converteix en papallona. Ja sé que la metàfora és molt antiga. Però […]

Sigue leyendo ->

Compto amb tu.

El meu últim post per a la Revista Xics. Per si us l’heu perdut! Estic segur que quan heu llegit el títol del post, heu pensat: “Ostres, serà un post molt emotiu!”. ⁃ Doncs, no! De fet, és literal. Deixeu-me que us ho expliqui. Sempre he explicat que un dels llibres que, a mi, m’ha […]

Sigue leyendo ->

50 Coses que puc fer en 101 dies.

Primer de tot, la llista de coses està extreta d’aquí. A algú se li farà extrany veure un titular amb 101 dies en comptes de 100 dies. Ho he fet conscientment. Les persones tenim una tendència a recordar aniversaris i solen ser dates molt concretes. Cada 10 anys, cada 50 anys, cada 100 anys. I, […]

Sigue leyendo ->

Comunicar, il·lusionar i provocar.

Quan vaig pensar a veure a què cony em dedicaria després de plegar(me) del món de la banca, vaig passar per diferents fases. I, al final, per resumir, m’he acabat dedicant a parlar i escriure. Exactament el que havia pensat tota la vida que faria…o no, més concretament. El problema va venir quan m’havia de […]

Sigue leyendo ->

Present/Futur.

Potser obsessionat amb Black Mirror i el seu malrollístic futur distòpic, fa dies que penso en com viuran el Martí i el Nil d’aquí a uns anys. I pensant pensant, m’he adonat que si el món que viuen és cada vegada més digital i el consum de notícies i informació vé de les xarxes socials […]

Sigue leyendo ->

Blue Monday.

Avui diuen que és el Blue Monday. No hi ha una certesa demostrable empíricament que aquest dilluns és el dia més trist de l’any. Segur. No hi és. Però estic gairebé segur que això del Blue Monday s’ho va inventar un manresà o manresana que es va llevar per anar a treballar a les 7 […]

Sigue leyendo ->

I s’acaben les festes.

I s’acaben les festes. Sé que pot semblar obvi però és que fa quatre dies estaven a punt de començar. El Martí i el Nil somniant amb el tió. “I ara què demanarem per Reis?” deien. I feien la carta. I la penjaven de l’arbre de Nadal. Encara hi és. Fins a la Candelera diuen. […]

Sigue leyendo ->

La Nit de Reis em posa. Molt…

No ho puc evitar. O no ho vull evitar. S’acosta la Nit de Reis. I a mi, encara que hi hagi tions, Pares Nadals, aniversaris i altres dates, la Nit de Reis encara em posa. Em posa molt. Me’n recordo de les Nits de Reis d’abans. A casa, el tió portava “chuches”. Torrons. Polvorons. Cigarretes […]

Sigue leyendo ->