Está pasando. Ahora.

Hay días que estás solo. Literalmente. Después de 10 horas dando 2 cursos de Comunicación efectiva y PNL, llegas (llego) a casa y, estoy solo. Literalmente. Mariona en Malta y los niños, las Personitas Creativas, en Sant Andreu de Llavaneres, con la abuela. Y yo, solo, en Manresa. Los echo de menos. Sí. No lo […]

Read more

Està passant. Ara.

Hi ha dies que estàs sol. Literalment. Després de 10 hores fent 2 cursos de Comunicació efectiva i PNL, arribes (arribo) a casa i, estic sol. Literalment. La Mariona a Malta i els nens, les Personetes Creatives, a Sant Andreu de Llavaneres, amb l’àvia. I jo, sol, a Manresa. Els trobo a faltar. Sí. No […]

Read more

La Verbena de Sant Joan.

La noche mágica. La noche más corta del año. Una noche de alegría. Gente que tira petardos. Gente que odia los petardos. Gente que odia a la gente que tira petardos. Gente que odia a la gente que odia los petardos. Es una buena noche para poner a prueba dos competencias básicas: la empatía y […]

Read more

La Revetlla de Sant Joan.

La nit màgica.  La nit més curta de l’any.  Una nit d’alegria.  Gent que tira petards.  Gent que odia els petards.  Gent que odia la gent que tira petards.  Gent que odia la gent que odia els petards.  És una bona nit per posar a prova dues competències bàsiques: l’empatia i l’assertivitat. (Gairebé) tothom les […]

Read more

Voltereta Challenge…

Els germans s’estimen… Els germans es recolzen… Els germans són còmplices de jocs… Però, de vegades, un dels germans se’n riu de l’altre quan no toca o…sí que toca. No ho sé, tu ho decideixes després de llegir el post si tocava riure o no tocava… Era un dissabte qualsevol i el Martí, el Nil […]

Read more

Conversaciones twinpeakianas…

Tener hijos es divertido. Muy divertido. A veces, claro. Hablar con mis hijos es divertido. Muy divertido. A veces, claro. Tener conversaciones con mis hijos mientras vamos en coche volviendo de la escuela es divertido. Muy divertido. A veces, claro. Y friki. Muy friki. Como hoy. Lo que sigue después de esta introducción, es la […]

Read more

Converses twinpeakianes…

Tenir fills és divertit. Molt divertit. De vegades, és clar. Parlar amb els meus fills és divertit. Molt divertit. De vegades, és clar.  Tenir converses amb els meus fills mentre anem amb cotxe tornant de l’escola és divertit. Molt divertit. De vegades, és clar. I friki. Molt friki. Com avui. El que segueix després d’aquesta […]

Read more

Cada situación es única e irrepetible.

Es lunes. Medio fiesta. O fiesta en la mitad de las ciudades de Catalunya. Segunda Pascua. Como yo trabajo por todas partes. Hoy me he hecho tocar fiesta. De todo, menos del blog. Me gusta. Me encanta. Me libera…  Cada situación es única e irrepetible…como la de hace dos sábados… Todo el que me conoce […]

Read more

Cada situació és única i irrepetible.

És dilluns. Mig festa. O festa a la meitat de les ciutats de Catalunya. Segona Pasqua. Com que jo treballo per tot arreu. Avui m’he fet tocar festa. De tot, menys del blog. M’agrada. M’encanta. M’allibera…  Cada situació és única i irrepetible…com la de fa dos dissabtes… Tothom qui em coneix sap que no he […]

Read more

El càncer és una merda.

Avui no toca post. Avui cal post. Avui no toca plorar. Avui cal plorar. Avui no toca emprenyar-se. Avui cal emprenyar-se. Avui no toca pensar que el càncer és una merda. Avui cal pensar que el càncer és una merda. Avui s’ha mort el Carles Capdevila. Quina merda. Avui s’ha mort una bona persona. Una […]

Read more

Vamos a concretar un poquito…

Las semanas pasan volando. Hoy me he dado cuenta de que es martes y que ya había pasado el lunes (obvio, por otra parte) y no había escrito el post. O tengo mucho trabajo o empiezo a parecerme a un jubilado. Ya no sé ni el día en el que vivo! Joder. Resulta que Martí […]

Read more

Concretem una miqueta…

Les setmanes passen volant. Avui m’he adonat que és dimarts i que ja havia passat el dilluns (obvi, per altra banda) i no havia fet el post. O tinc molta feina o començo a semblar un jubilat. Ja no sé ni el dia que visc! Osti tu. Resulta que el Martí i el Nil es […]

Read more

¿Dónde están los límites?

La pregunta, no debería ser donde, sino cuando! Y porqué? Porque los límites son móviles, evolucionan. El problema principal que tenemos las personas es no conocer nuestros propios límites. También, y casi más importante, es no saber que estos límites cambian. Cada día somos una persona diferente, con nuevos conocimientos, nuevas competencias, nuevas aptitudes… …y, […]

Read more

On són els límits?

La pregunta, no hauria de ser on, sino quan! I perquè? Perquè els límits són mòbils, evolucionen. El problema principal que tenim les persones és no conèixer els nostres propis límits. També, i gairebé més important, és no saber que aquests límits canvien. Cada dia som una persona diferent, amb nous coneixements, noves competències, noves […]

Read more

Yo ya me doy cuenta…

Yo, ya hace tiempo que me doy cuenta que me hago mayor. Me di cuenta cuando me empezó a caer pelo de la cabeza. Me doy cuenta ahora que ya me queda más bien poquito. Como dicen Martí y Nil, Las Personitas Creativas, sí tengo pelo, pero muy corto y sólo por detrás, que es […]

Read more

Jo, ja me n’adono…

Jo, ja fa temps que me n’adono que em faig gran. Me’n vaig adonar quan em va començar a caure pèl del cap. Me n’adono ara que ja me’n queda més aviat poc. Com diuen el Martí i el Nil, Les Personetes Creatives, sí que tinc pèl, però molt curt i a darrera, que és […]

Read more

Apreta.

El Martí i el Nil, cada dia arriben a casa amb un joc nou. A mi m’encanta i em sorprèn a parts desiguals. L’últim és l’”Apreta”. És una mena de “Els 4 sabaters” de tota la vida o del “Verdad o acción (o beso)” de tota la vida, també. En un paper escriuen uns noms […]

Read more