Any given monday!

Oh, sorpresa! Suposo que els pares i mares que teniu fills i filles d’una certa edat, no us heu sorprès, però és que, a mi, encara em sobta. Ara us transcriuré el meu horari d’un dilluns qualsevol, “Any given monday”. Us descobriré la meva segona professió, la de taxista! 17:15 Preparo el berenar, que sol […]

Read more

“Els ulls se’t fan petits…”

Hi ha coses que, de vegades, em sorprenen. El Martí i el Nil tenen cançó d’anar dormir des de ben petits. El Martí té el Bona nit d’Els Pets. Una cançó preciosa. Molt dolça. Molt suau. Per anar a dormir. El Nil, té la cançó Pol Petit de N’Gai n’Gai. És l’única cançó que els […]

Read more

Qüestió d’autoestima.

Si és qüestió d’autoestima, de vegades, els nostres fills ens poden sorprendre. És molt important per a ser feliç tenir una bona autoestima. Ni poca ni exagerada. L’autoestima nivell Cristiano Ronaldo, em refereixo. El donant d’autoestima. No cal. La mesura justa. Aquella que em permet estimar-me tant com als demés. La que fa que s’equilibri […]

Read more

5 reasons why…

Pel seu somriure burleta… Per la seva energia non-stop… Per la seva pressa a fer-ho tot (des del néixer)… Pel trasbals que va suposar-me la seva arribada… Pel seu “Papa” de les nits que té malsons o no es troba bé… I per molts d’altres “pel”, aquest post va pels 5 anys del Nil. El […]

Read more

Un dia…

Un dia em vaig enamorar d’una “veinteañera” (bé, en tenia 29 i jo era un “treintañero”). Un dia em vaig enamorar d’una noia que va anar al Sielu “per casualitat”. Un dia em vaig enamorar d’una noia que em va dir que: “No volia venir a casa meva per si jo era un psicòpata”. Un […]

Read more

Només 7 anys ja…

El 2010 la meva vida va canviar. De la nit al dia. De cop i volta vaig tenir un a personeta al meu càrrec. Quina responsabilitat. Tota la vida preocupant-me de mi. I, de cop, neix el Martí. 3,130 grams de color lilós. Extrany. Ho he de dir. Tinc fotos que ho corroboren.. Fa 7 […]

Read more

Dues paraules. Una imatge.

Avui la demostració que, de vegades, dues paraules poden tenir un mateix significat. O que dues paraules descriuen el mateix. El cas d’avui és caos i diversió. Segons el meu mapa i segons el mapa dels meus fills. Diumenge a la tarda vaig veure el panorama i vaig pensar: “OMG quin caos” i ells van […]

Read more

Que no me la toquin…

Ja n’hi ha prou. Porto dies parlant de política. Ja n’hi ha prou. Tinc un blog de Personetes Creatives. El Martí i el Nil. Ja n’hi ha prou. Ara m’estan començant a tocar allò que no sona. Ja n’hi ha prou. He parlat de dignitat, de justícia i molts d’altres valors que em mouen. Ja […]

Read more

L’atzucac quàntic…(no ens hem saltat cap Llei, bé, si, les de la física clàssica)

A alguns catalans, als independentistes, de fet, com jo, se’ns acusa de voler trencar la unitat d’Españññññññññññññña. Un estat que, com tothom que hagi llegit els meus posts anteriors, sabrà que va néixer només uns anys després de la creació de la Terra, de l’arribada de la vida i de l’unicontinent Pangea, ara farà uns […]

Read more

Aquests dies em costa concentrar-me…

Aquests dies em costa concentrar-me. Potser estic monotemàtic. Em costa pensar en altres coses. Ja sé que és un blog dedicat a les Personetes Creatives, però quan girin la vista enrera, crec que els agradarà veure i (re)viure aquests moments històrics. Excés d’informació. Infoxicació que en diuen. I això, els meus nens ho noten, també […]

Read more

Encreuant mots.

Porto dies parlant i parlant i parlant i parlant de política. Avui, per distreure’ns una mica, m’he currat uns mots encreuats. Espero que hi passeu una bona estona! HORITZONTALS 1. Que diu que aplicaran el 155 i la solució és a la mateixa frase. DUI al revés. 2. La cinquena vocal. La DUI no fa […]

Read more

Gràcies.

Hi ha molts motius per plorar a la vida. Per tristesa. Per ràbia. Per indignació. Per alegria. Per humiliació. Per “no em puc creure el que està passant!”. Per “la vida no és justa!”. Per les injustícies de la vida (que vé a ser el que he dit abans). Perquè sí. I perquè no. I […]

Read more

Això s’acaba, això comença…

Quina sensació de vertigen. Res no serà igual. Passi el que passi diumenge, el dia 1-O, res no serà igual. Això s’acaba, això comença. Votem o no ens deixin votar, res no serà igual. Si votem perquè haurem votat, i sino votem, perquè no ens ho hauran deixat fer. L’1 d’octubre de 2017 serà una […]

Read more

Chanclas y calcetines…

Una de las mejores cosas que te pueden pasar en la vida cuando tienes hijos es dejarles hacer. A su bola. Sin filtros. Te levantas por la mañana, con los ojos legañosos. Mariona se levanta, con los ojos legañosos también. Yo hago los bocadillos para el desayuno en la escuela. Pavo para Martí y fuet […]

Read more

Xancletes i mitjons…

Una de les millors coses que et poden passar a la vida quan tens fills és deixar-los fer. A la seva. Sense filtres. Et lleves al matí, amb els ulls mig lleganyosos. La Mariona es lleva, amb els ulls mig lleganyosos també. Jo faig els entrepans per esmorzar a l’escola. Gall d’indi pel Martí i […]

Read more

12 meses, 12 aprendizajes…

A finales del mes de julio, justo cuando comenzaba vacaciones, estaba mirando videos TED, lo que hago a menudo, e iba pasando de la App de TED en YouTube. Por casualidad / causalidad apareció ante mí la charla The first 20 hours-How to learn anything. Y yo, que soy curioso por naturaleza, me la miré. […]

Read more

12 mesos, 12 aprenentatges…

A finals del mes de juliol, just quan començava vacances, estava mirant videos TED, cosa que faig sovint, i anava passant de l’App de TED a YouTube. Per casualitat/causalitat va aparèixer davant meu la xerrada The first 20 hours-How to learn anything. I jo, que sóc curiós de mena, me la vaig mirar. Em va […]

Read more