A(neu)hi.

Rovaniemi. Costa dir, cullons. Són ben complicats aquesta finesos. Ja està. Ja hi hem estat. Me l’imaginava més fred. -5 graus centígrads a tothora, això sí. La temperatura no puja. Clar que estava núvol i que és de nit 21 hores al dia. Així qualsevol pot tenir una ciutat freda i nevada. És trampa! Fa […]

Read more

(Super)poders.

Parlem de coses importants. De les de veritat. Aquelles coses per les quals val la pena llegir un post. Dels llargs. O no tan llargs. Parlem de superpoders. I ara no em digueu que mai no us heu preguntat quin superpoder us agradaria tenir. És allò que se’n diu “Somniar despert” o “Fer volar coloms”. […]

Read more

Sóc un “outsider”.

Saps quan te n’adones que ets un secundari? Saps quan te n’adones que ets un William H. Macy? Un “outsider”, sense anar més lluny? Doncs aquest sóc jo cada mes de novembre. El Martí ha fet els anys el dia 2 i el Nil i la Mariona els fan demà dia 14. I jo? Doncs […]

Read more

Quina és la història del teu nom?

Sóc curiós de mena. No hi vull fer res. M’agrada. M’agraden moltes coses…i una d’elles són els noms… Els noms tenen històries boniques. Històries curioses. Històries tràgiques. Històries. Els noms tenen Història. Quina és la teva història? Explica-me-la. Si vols, és clar. Si et vé de gust. Quan et vingui de gust… Anuncis

Read more

Fent el pingüí per la vida.

En quin moment hem deixat de ser nens? És que és veure aquesta foto i em vé la pregunta al cap. En quin moment he deixat de ser nen? I altres preguntes. Perquè quan érem petits apreníem jugant i en un determinat moment ens diuen que les coses es posen serioses, deixem de jugar i […]

Read more

(No) m’agrada el fred.

Sempre hi ha aquell dia que comença l’hivern. No l’hivern de debò. El fred de l’hivern. Cada any hi penso. És aquell dia que et fa pensar que l’estiu queda lluny. T’obliga a mirar enrera el rodet de fotos i t’adones que has d’anar molt i molt avall. Hi ha un munt de fotos. Cada […]

Read more

Avui, un semi Paulo Coelho.

Avui m’agradaria fer un semi Paulo Coelho. Un “coitus interruptus” motivacional. Un mig mig. Un “com mola, però…”. Un “estic a punt i no…”. Una hamburguesa de tofu. Que no és una hamburguesa per molt que ens ho diguin. Un tallat amb llet de civada. Una cigarreta electrònica. Ha quedat clar el que vull fer? […]

Read more

Mantra.

És tardor. S’apropa l’hivern. “The winter is coming” a Manresa. Amb el que això significa. És hora de “mantra”. I no, no m’he equivocat. Vull dir “mantra”. Un “mantra” d’hivern. Que abrigui l’ànima. Que em permeti ser feliç. Sense hibernar. “El” “mantra”. Mireu la foto. La foto del “mantra”. Quina mandra. Au va, mira-la! Anuncis

Read more

Petits somriures. Petits papers.

Són els petits detalls el que realment compta. Diu Nigel Marsh a la seva TED talk que per canviar la nostra relació amb el temps “calen canvis petits en els llocs adients i no canvis dramàtics”. Saps què canviar i on canviar-ho i, de cop, PAM, màgia, tot canvia! Són els petits detalls el que […]

Read more

Al.-legat.

M’agrada compartir punts de vista. M’agrada discutir. Argumentar. No convèncer. Només exposar punts de vist per enriquir maneres de veure el món. No pretenc tenir la raó. De fet, de vegades, no la tinc. Ja fa temps que penso que els curriculums escolars no s’adeqüen a les realitats que estem vivint i que, en molts […]

Read more

El dia del docent.

Osti, no ho sabia. Doncs res. Com que jo ja fa temps que em dedico a la docència, a les formacions, a fer tallers, a xerrar xerrades, a fer de professor i/o de mestre, aquí va el meu petit homenatge a tots i totes els que ens dediquem a això, a aprendre! Anuncis

Read more

Aquell company que t’estripava el dibuix.

Són aquell company que t’estripava el dibuix. “Tothom a dibuixar un paisatge”: i tu t’hi posaves. I treies la llengua. I el miraves i el remiraves. I te’n senties orgullós. I llavors, de cop i volta, sense previ avís, venia el teu “company” de la cadira del darrera i en un atac de ràbia t’estripava […]

Read more

Fem la vida difícil als polls.

Ahir vam decidir fer la vida difícil als polls. Perquè una cosa és matar-los, i l’altra és no posar-ho fàcil perquè puguin viure. La Mariona els va demanar als nens si volien que els pelés el cap. I van dir que sí. I els va pelar. Al Nil molt. Realment els ho hem posat difícil […]

Read more

M’agrada tornar.

M’agrada tornar. M’agrada fer coses noves i m’agrada tornar. M’agraden molt les novetats. I m’agraden els hàbits. Se’m dóna bé “rutinitzar les novetats” (ja sé que l’expressió no és correcta però m’agrada). M’agrada que els dilluns siguin dilluns. I que després vingui el dimarts. Però un dimarts nou. Però un dimarts. No sé si m’explico. […]

Read more

Puzzles (1a. Part)…

Quan l’estiu és una suma de moments. Un puzzle on no cal ni que encaixin les peces. Moltes peces. De grans i de petites. Moltes, moltes peces. De diferents mides. I formes. Recordo l’estiu i em venen imatges, sons i sensacions. Algunes desordenades, però em venen: La Gran Eufòria de Joan Dausà als Jardins del […]

Read more

Meduses amb nata.

Ja sé que com a broma, no mata. Com a joc de paraules també és justet. Ho reconec. Porto tot un mes sense escriure al blog. I m’ha agafat la sínrdrome del full en blanc. No sé com començar. Porto gairebé 6 anys de blog i ara no sé com començar. Casumlou! Tinc tantes coses […]

Read more

El “manresanisme”.

Escric sixò sabent que pot generar polèmica, però com a manresà que fa 46 anys que viu a Manresa, crec que, com a mínim, tinc el dret a exposar què penso d’alguns manresans i manresanes. Els que practiquen el “manresanisme” en dic jo. Segurament a cada ciutat hi ha aquest tipus de persones, però és […]

Read more

Els monstres de dins.

Quan ets petit i tens por, de vegades, no saps com explicar-ho. De vegades són monstres de sota del llit. De vegades els monstres surten de l’armari. De vegades surten sino hi ha llum. Esperen que tot sigui a les fosques per apropar-se. Res que no aturi un llençol màgic o un tauró gegant de […]

Read more