La mare que et va parir…

Ospa, que poc durs que sonen els insults en català! No hi ha manera d’insultar algú que ha destrossat el mobiliari urbà i fer-lo sentir culpable tot dient-li: “Trinxeraire!”. És el que tenim els catalans i catalanes, que ens ho guardem tot i no sabem ni insultar bé! Bé, al que anàvem, que no era […]

Read more

I què fa el teu nen, ja escolta?

Extrany, oi? Us serà més familiar, potser: “I què fa el teu nen, ja parla?” De ben petits ens animen a parlar. Ens servirà molt quan siguem grans, habilitats comunicatives, en diuen. Podràs fer bones presentacions, conduir reunions, presentacions en públic, brindis pels casaments, però… …quantes vegades com a pare o com a mare li […]

Read more

Un diumenge (no) qualsevol…

Hola, som el Martí i el Nil i us farem un resum del nostre diumenge passat: Quan et lleves un diumenge i el “plan” és pujar a Solsona a veure el Carnestoltes i els Gegants Bojos, sembla que serà un bon diumenge. Sobretot si tens 7 i 5 anys i et dius Martí i Nil. […]

Read more

Eruga.

Que extranya. Així escrita. Se’m fa extranya. Eruga. Ho he hagut de buscar al diccionari. Se’m fa extranya. Eruga. Eruga. Eruga. No sé… Sempre que penso en formació, penso en (trans)formació. I quan penso en transformació, em vé al cap l’eruga que es converteix en papallona. Ja sé que la metàfora és molt antiga. Però […]

Read more

Compto amb tu.

El meu últim post per a la Revista Xics. Per si us l’heu perdut! Estic segur que quan heu llegit el títol del post, heu pensat: “Ostres, serà un post molt emotiu!”. ⁃ Doncs, no! De fet, és literal. Deixeu-me que us ho expliqui. Sempre he explicat que un dels llibres que, a mi, m’ha […]

Read more

50 Coses que puc fer en 101 dies.

Primer de tot, la llista de coses està extreta d’aquí. A algú se li farà extrany veure un titular amb 101 dies en comptes de 100 dies. Ho he fet conscientment. Les persones tenim una tendència a recordar aniversaris i solen ser dates molt concretes. Cada 10 anys, cada 50 anys, cada 100 anys. I, […]

Read more

Comunicar, il·lusionar i provocar.

Quan vaig pensar a veure a què cony em dedicaria després de plegar(me) del món de la banca, vaig passar per diferents fases. I, al final, per resumir, m’he acabat dedicant a parlar i escriure. Exactament el que havia pensat tota la vida que faria…o no, més concretament. El problema va venir quan m’havia de […]

Read more

Present/Futur.

Potser obsessionat amb Black Mirror i el seu malrollístic futur distòpic, fa dies que penso en com viuran el Martí i el Nil d’aquí a uns anys. I pensant pensant, m’he adonat que si el món que viuen és cada vegada més digital i el consum de notícies i informació vé de les xarxes socials […]

Read more

Blue Monday.

Avui diuen que és el Blue Monday. No hi ha una certesa demostrable empíricament que aquest dilluns és el dia més trist de l’any. Segur. No hi és. Però estic gairebé segur que això del Blue Monday s’ho va inventar un manresà o manresana que es va llevar per anar a treballar a les 7 […]

Read more

I s’acaben les festes.

I s’acaben les festes. Sé que pot semblar obvi però és que fa quatre dies estaven a punt de començar. El Martí i el Nil somniant amb el tió. “I ara què demanarem per Reis?” deien. I feien la carta. I la penjaven de l’arbre de Nadal. Encara hi és. Fins a la Candelera diuen. […]

Read more

La Nit de Reis em posa. Molt…

No ho puc evitar. O no ho vull evitar. S’acosta la Nit de Reis. I a mi, encara que hi hagi tions, Pares Nadals, aniversaris i altres dates, la Nit de Reis encara em posa. Em posa molt. Me’n recordo de les Nits de Reis d’abans. A casa, el tió portava “chuches”. Torrons. Polvorons. Cigarretes […]

Read more

A algunes cases els canelons no faran gust de canelons. (POST POLÍTIC AMB GIR DE GUIÓ).

En una època de canvis constants. Bons i no tan bons. Ens agraden les coses que ja coneixem. Les rutines. Ens fa pensar menys. Ens fa adaptar menys. No em malinterpreteu, m’encanten els canvis, m’encanta adpatar-me, m’encanta créixer…però, ai, maleït però, també m’agrada que les coses segueixin iguals. Parar el temps. Gaudir ara. I el […]

Read more

Canelons.

Quan s’acosten les festes de Nadal, em poso nostàlgic. M’encanta. És exactament una felicitat trista o una tristor feliç. Un oximoron. L’oximoron. M’encanta el Nadal. Coses que passen per Nadal, i Sant Esteve i Cap d’Any i Reis,… És pensar que s’acosta Nadal i (re)connectar amb el meu nen interior. Jo he tingut la sort […]

Read more

Avui.

21 de desembre. Qui m’hauria de dir que un dijous de desembre, al 2017, algú em faria anar a votar per triar una opció que ja havia triat l’1 d’octubre passat. Mai m’hagués cregut que formaria part (per obligació) d’un estat repressor i violent. Som lliures. O tenim aquesta il·lusió. En qualsevol cas, vull ser […]

Read more

Groc.

Dijous vaig a votar. Aniré de groc. Pot ser que el llaç ens el facin treure, però a veure si em fan treure pantalons, samarreta i anorac. A veure. Tossudament alçat. Tossudament groc. Perquè això que passa no és normal. Aquestes eleccions no són normals. Aniré de groc. Tot. T’hi apuntes? Anuncis

Read more

Desitjos grocs pel 2018.

Avui, una llista de desitjos en format descarregable. Us els podeu copiar. Compartir. Fer vostres. El que volgueu. Escampeu-los. Que corri el color groc. Fins que no faci falta el color groc. Bones Festes. Bon Nadal. Bon any 2018. Bonics. Boniques.   Anuncis

Read more

Ha donat molt de joc.

Te’n vas un dia a l’IKEA i mentre amuntegues cartrons per llençar, arriben el Martí i el Nil i et diuen: “No, papa, puc agafar alguns cartrons”. I jo: “Sí, i tant”. I es posen a pintar, i a dibuixar…a crear, sense parar. I fan un “posa-bolis”. I fan unes “ulleres per gravar fotos i […]

Read more

Any given monday!

Oh, sorpresa! Suposo que els pares i mares que teniu fills i filles d’una certa edat, no us heu sorprès, però és que, a mi, encara em sobta. Ara us transcriuré el meu horari d’un dilluns qualsevol, “Any given monday”. Us descobriré la meva segona professió, la de taxista! 17:15 Preparo el berenar, que sol […]

Read more

“Els ulls se’t fan petits…”

Hi ha coses que, de vegades, em sorprenen. El Martí i el Nil tenen cançó d’anar dormir des de ben petits. El Martí té el Bona nit d’Els Pets. Una cançó preciosa. Molt dolça. Molt suau. Per anar a dormir. El Nil, té la cançó Pol Petit de N’Gai n’Gai. És l’única cançó que els […]

Read more

Qüestió d’autoestima.

Si és qüestió d’autoestima, de vegades, els nostres fills ens poden sorprendre. És molt important per a ser feliç tenir una bona autoestima. Ni poca ni exagerada. L’autoestima nivell Cristiano Ronaldo, em refereixo. El donant d’autoestima. No cal. La mesura justa. Aquella que em permet estimar-me tant com als demés. La que fa que s’equilibri […]

Read more

5 reasons why…

Pel seu somriure burleta… Per la seva energia non-stop… Per la seva pressa a fer-ho tot (des del néixer)… Pel trasbals que va suposar-me la seva arribada… Pel seu “Papa” de les nits que té malsons o no es troba bé… I per molts d’altres “pel”, aquest post va pels 5 anys del Nil. El […]

Read more

Un dia…

Un dia em vaig enamorar d’una “veinteañera” (bé, en tenia 29 i jo era un “treintañero”). Un dia em vaig enamorar d’una noia que va anar al Sielu “per casualitat”. Un dia em vaig enamorar d’una noia que em va dir que: “No volia venir a casa meva per si jo era un psicòpata”. Un […]

Read more