Que no me la toquin…

Ja n’hi ha prou. Porto dies parlant de política. Ja n’hi ha prou. Tinc un blog de Personetes Creatives. El Martí i el Nil. Ja n’hi ha prou. Ara m’estan començant a tocar allò que no sona. Ja n’hi ha prou. He parlat de dignitat, de justícia i molts d’altres valors que em mouen. Ja […]

Read more

L’atzucac quàntic…(no ens hem saltat cap Llei, bé, si, les de la física clàssica)

A alguns catalans, als independentistes, de fet, com jo, se’ns acusa de voler trencar la unitat d’Españññññññññññññña. Un estat que, com tothom que hagi llegit els meus posts anteriors, sabrà que va néixer només uns anys després de la creació de la Terra, de l’arribada de la vida i de l’unicontinent Pangea, ara farà uns […]

Read more

Aquests dies em costa concentrar-me…

Aquests dies em costa concentrar-me. Potser estic monotemàtic. Em costa pensar en altres coses. Ja sé que és un blog dedicat a les Personetes Creatives, però quan girin la vista enrera, crec que els agradarà veure i (re)viure aquests moments històrics. Excés d’informació. Infoxicació que en diuen. I això, els meus nens ho noten, també […]

Read more

Encreuant mots.

Porto dies parlant i parlant i parlant i parlant de política. Avui, per distreure’ns una mica, m’he currat uns mots encreuats. Espero que hi passeu una bona estona! HORITZONTALS 1. Que diu que aplicaran el 155 i la solució és a la mateixa frase. DUI al revés. 2. La cinquena vocal. La DUI no fa […]

Read more

Gràcies.

Hi ha molts motius per plorar a la vida. Per tristesa. Per ràbia. Per indignació. Per alegria. Per humiliació. Per “no em puc creure el que està passant!”. Per “la vida no és justa!”. Per les injustícies de la vida (que vé a ser el que he dit abans). Perquè sí. I perquè no. I […]

Read more

Això s’acaba, això comença…

Quina sensació de vertigen. Res no serà igual. Passi el que passi diumenge, el dia 1-O, res no serà igual. Això s’acaba, això comença. Votem o no ens deixin votar, res no serà igual. Si votem perquè haurem votat, i sino votem, perquè no ens ho hauran deixat fer. L’1 d’octubre de 2017 serà una […]

Read more

Chanclas y calcetines…

Una de las mejores cosas que te pueden pasar en la vida cuando tienes hijos es dejarles hacer. A su bola. Sin filtros. Te levantas por la mañana, con los ojos legañosos. Mariona se levanta, con los ojos legañosos también. Yo hago los bocadillos para el desayuno en la escuela. Pavo para Martí y fuet […]

Read more

Xancletes i mitjons…

Una de les millors coses que et poden passar a la vida quan tens fills és deixar-los fer. A la seva. Sense filtres. Et lleves al matí, amb els ulls mig lleganyosos. La Mariona es lleva, amb els ulls mig lleganyosos també. Jo faig els entrepans per esmorzar a l’escola. Gall d’indi pel Martí i […]

Read more

12 meses, 12 aprendizajes…

A finales del mes de julio, justo cuando comenzaba vacaciones, estaba mirando videos TED, lo que hago a menudo, e iba pasando de la App de TED en YouTube. Por casualidad / causalidad apareció ante mí la charla The first 20 hours-How to learn anything. Y yo, que soy curioso por naturaleza, me la miré. […]

Read more

12 mesos, 12 aprenentatges…

A finals del mes de juliol, just quan començava vacances, estava mirant videos TED, cosa que faig sovint, i anava passant de l’App de TED a YouTube. Per casualitat/causalitat va aparèixer davant meu la xerrada The first 20 hours-How to learn anything. I jo, que sóc curiós de mena, me la vaig mirar. Em va […]

Read more

Cosetes pel calaix dels setembres…

Ja som a setembre. Vacances. A punt d’acabar-les. Molts ja han tornat a treballar. La Mariona, per exemple. Els nens i jo encara som de vacances, i tal i com deia en el meu post d’abans de vacances, les vacances tracten de portar experiències per omplir el calaix dels setembres. I sí. Podem omplir una […]

Read more

El 31 d’agost (sembla un títol de Mecano)…

De debò que s’ha acabat l’estiu? AIxí? D’aquesta manera? Amb nocturnitat i traïdoria? De cop? Plovent, tempestes i fresqueta? El dia 31 d’agost? Qui n’és el guionista? És final de temporada o només el descans de mitja temporada? No em malinterpreteu. M’agrada la fresca, les tempestes i la pluja. I és un dia excel.lent per […]

Read more

Vacaciones, vacacioncitas,…

Me voy de vacaciones. Cierro el blog por vacaciones. Cogeré ideas. Nos vamos todos juntos, Mariona, yo y las personitas creativas. Por lo tanto, de ideas no me faltarán. Me las apuntaré. Para la vuelta. Disfrutad. Disfrutadlas. Mucho. Estéis donde estéis. Hagáis lo que hagáis. Conectad o desconectad, lo que más necesitéis. No importa. Vividlas […]

Read more

Vacances, vacancetes,…

Me’n vaig de vacances. Tanco el blog per vacances. Agafaré idees. Marxem tots plegats, la Mariona, jo i les personetes creatives. Per tant, d’idees no me’n faltaran. Me les apuntaré. Per la tornada. Disfruteu. Disfruteu-les. Molt. Sigueu on sigueu. Feu el que feu. Connecteu o desconnecteu, el que més necessiteu. Tant se val. Viviu-les que […]

Read more

Cruspir.

És la meva paraula en català preferida. Cruspir. Avui l’he sentit a dir al Martí, explicant un conte. Cruspir. M’encanta. Vol dir menjar amb afany. Tal i com menja el Martí. No el Nil. El Nil no cruspeix. El Nil menja com un ocellet. Cruspir. Si ho dius moltes vegades seguides passa com amb moltes […]

Read more

Esmorzar fins que el cafè amb llet es refreda.

M’encanta esmorzar fins que el cafè amb llet es refreda. Les no obligacions. Les vacances. En el meu cas, vacances d’autònom. Vacances no pagades. Però vacances al cap i a la fi. Les no obligacions. M’encanten.El que més m’agrada de les vacances són les no obligacions. Amb molta diferència. Fer per fer. Sense horaris. Poder […]

Read more

La inteligencia digital.

En un mundo cambiante. Bueno, cambiante cambiante, no. En un mundo que se transforma diariamente, no todo evoluciona o se transforma a la misma velocidad. Y el mundo digital. El “mal dicho” mundo virtual se transforma más rápido que el resto. De hecho, no ha transformado nuestras vidas, las está revolucionando… …De formas de trabajar.…De […]

Read more

La intel.ligència digital.

En un món canviant. Bé, canviant canviant, no. En un món que es transforma diàriament, no tot evoluciona o es transforma a la mateixa velocitat. I el món digital. El “mal dit” món virtual es transforma més ràpid que la resta. De fet, no ha transformat les nostres vides, les està revolucionant… …De formes de […]

Read more

Son tan monos (pequeño juego visual)…

Tan monos. Tan inocentes. Tan sinceros. Son las Personitas Creativas. Las que me impulsan a escribir desde hace casi 5 años. Tan imprevisibles. Tan creativos. Tan todo. Martí y Nil cantan canciones. Les encantan. Tanto pueden estar cantando “We’re not gonna take it” como “Despacito”. Tan eclécticos. Tan presentes. Tan directos. Y cuando hay alguna […]

Read more

Són tan monus (Petit joc visual)…

Tan monus. Tan innocents. Tan sincers. Són les Personetes Creatives. Les que m’impulsen a escriure des de fa gairebé 5 anys. Tan imprevisibles. Tan creatius. Tan tot. El Martí i el Nil canten cançons. Els encanten. Tan poden estar cantant “We’re not gonna take it” com “Despacito”. Tan eclèctics. Tan presents. Tan directes. I quan […]

Read more

Grandes preguntas de la historia.

Contexto: Ayer estábamos cenando Martí, Nil y yo. En la cocina. Arrocito. Nil con pesto rojo. Martí con pesto verde. Y yo…sin pesto, con un chorrito de aceite. Un clásico. Soy viejuno. Esperando a Mariona que venía después de cenar. Cena de hombres. Jajajaja. En un momento dado, entre broma y broma, Nil levanta la […]

Read more

Grans preguntes de la història.

Això de tenir fills i que creixin es va fent divertit. Fan preguntes. Moltes. Divertides. Incòmodes. Molt incòmodes. Context: Ahir estàvem sopant el Martí, el Nil i jo. A la cuina. Arrosset. El Nil amb pesto vermell. El Martí amb pesto verd. I jo…sense pesto, amb un raig d’oli. Un clàssic. Sóc viejuno. Tot esperant […]

Read more