Desaccelerant.

M’agrada la desacceleració de l’estiu. M’agrada molt. És com si baixessin les pulsacions de la vida. De cop. Si fos publicista, aquest seria el meu eslògan de l’estiu: “Desaccelerant.” La gent camina més lentament, o això em sembla. La gent parla més a poc a poc, o això em sembla. El temps s’atura, o gairebé, […]

Sigue leyendo ->

Aprendre.

Aprendre. Aprendre a aprendre. Aprendre a reaprendre. Aprendre a desparendre. Reaprendre a aprendre. Reaprendre a reaprendre. Desparendre a aprendre. Desparendre a desaprendre. Aprendre. Teatre. Guitarra. I el que vingui.

Sigue leyendo ->

No sé què dir…

De debò? Des del dia 27 de maig que no penjo res al blog? No m’havia passat mai! No ha passat res, no s’ha acabat el món, la vida segueix, el Martí i el Nil segueixen creixent i fent de les seves, i les dels altres, gairebé…i, mentrestant, he estat enfeinat fent d’altres coses. He […]

Sigue leyendo ->

Desaprendre i reensenyar.

De vegades és important desaprendre. De vegades és més difícil desaprendre que aprendre. De vegades cal desaprendre per poder aprendre. De vegades cal resignificar els aprenentatges. De vegades cal significar-los. Parlar és una d’aquelles habilitats que cal resignificar si volem que el nostre missatge sigui memorable. Hauríem d’entendre que les persones enviem el missatge amb […]

Sigue leyendo ->

Imbècil o tímid?

Avui llegia un article de la Teresa Terrades, compartit per Edbuilding, amb qui tinc la sort de col.laborar des de fa un temps, i m’ha fet pensar. El titular deia “Amb qui estaves el dia que vas aprendre?” I, ho torno a dir, m’ha fet pensar. I a mi, m’agrada molt pensar, i fer pensar, […]

Sigue leyendo ->

47…o 35+12…

47 és un número extrany. No tinc massa manies amb els números. Les tinc amb altres coses, però no amb els números. I tot i així, penso que el 47 és un número extrany. Lletjot. 47. És primer, mira, això sí. No és que siguin molt especials els números primers. N’hi ha força. 47… 47 […]

Sigue leyendo ->

Els bolis Bic.

Sempre he pensat que els bolis Bic han estat els primers terapeutes que hem tingut a la vida. Han rebut maltractaments, frustracions, ràbia, nervis, impaciència i, una mica de tot. I és per això que no em refiava, ni em refio, de la gent que té els bolis Bic perfectes, sense mossegar. No me’n refio. […]

Sigue leyendo ->

No és normal…

Ahir a la nit feien futbol i política. Quin clàssic! El Madrid i les eleccions espanyoles. Si tot fos normal a casa amb el Martí i el Nil, haguéssim mirat com el Madrid perdia a casa del Rayo Vallecano…però no és normal. Res no és normal en política des de fa molt de temps. No […]

Sigue leyendo ->

Hi ha(via) una vegada…

Hi ha(via) una vegada una princesa, un drac, una rosa i Sant Jordi. Hi ha(via) una vegada néixer, estimar, morir i renéixer. Hi ha(via) una vegada un resum de la vida en 4 verbs. Hi ha(via) una vegada. Hi ha(via) una vegada. Perquè totes les llegendes van començar algun dia. I avui pot ser un […]

Sigue leyendo ->

La meva vida.

Mentre vaig escrivint capítols, us faig un resum dels colors que he pintat, de moment. Són colors lligats a experiències. Són emocions pintades. És una vida de colors. De fet, són colors que pinten una vida…o dues… Anuncis

Sigue leyendo ->

Tinc tanta al·lèrgia que…

De debò. Aquest any ha estat començar la primavera, i amb una puntualitat britànica, m’ha arribat l’al·lèrgia… I mira que m’agrada la primavera. Comença a fer solet. Et pots treure la jaqueta. Pots fer el vermut a plaça amb màniga curta. Comences a agafar coloret. D’aquell que queda bé. Del que “enguapeix” a tothom. L’únic […]

Sigue leyendo ->

Tres dies i dues nits.

Tres dies i dues nits. No està gens malament. Ja fa dies que en parlem a casa. Ja fa dies que té la bossa feta. Des de dijous, per ser més concrets. Però ja feia dies que volia fer-se la bossa. Són aquells nervis, barreja de por i excitació, més excitació que por, de marxar […]

Sigue leyendo ->

Complicitat.

He buscat definicions i no n’hi ha cap que m’acabi de fer el pes. En canvi, la paraula, m’encanta. “Complicitat”, sona molt bé. Fa bona pinta. Em posa de bon humor. I encara més, mola! Penso que crear complicitat amb algú dona força a la relació amb aquest algú, i si aquesta és amb els […]

Sigue leyendo ->

Perquè em segueixo possnt faldilles?

(NOTA de 2019: Tot segueix igual. Res a afegir. Res a treure. Les mateixes reivindicacions. Vergonya.) Per empatia. Per sentir-me mirat. Per sentir-me jutjat. Per entendre. Per comprendre. No només per empatia. Per simpatia. Per entendre i compartir. Per entrar al seu món i no sortir-ne en tot un dia. Per transgredir. Per “perquè no”. […]

Sigue leyendo ->

Colors que pinten una vida.

Ja fa molt i molt de temps que em ronda pel cap escriure un llibre. Però no un llibre d’assaig, ni d’auto-ajuda. No, no. Tinc ganes d’escriure un llibre de ficció. O, com a mínim, que, part del llibre sigui de ficció. De fet, després de molts dies, setmanes i mesos de donar-li voltes, crec […]

Sigue leyendo ->

El dia que et fas gran.

Hi ha una cosa que em fascina dels nens i nenes. En general. I del Martí i del Nil. En particular. És la innocència. És aquella qualitat que moltes persones perdem quan ens fem grans. O és que ens fem grans perquè perdem la innocència? Ara no ho tinc clar… El que tinc clar és […]

Sigue leyendo ->

Ras i curt (avui toca dignitat)

Avui no calen explicacions. O poques. L’Oriol (Junqueras, of course) ha contestat a la pregunta de quina era la seva professió que, ara, era pres polític. Ole tu! Ole tu! Ole tu! A partir d’ara i fins que els alliberin a tots, a totes, als meus perfils de les xarxes socials hi constarà, també, la […]

Sigue leyendo ->

Ser pare…

Avui se m’ha ficat una frase al cap. No me la trec. Em vé i em va. Però sobretot em vé més que no pas em va. Pensaments recurrents. Bucles, de vegades del tot innecessaris i, de vegades idees que em venen al cap. Saber quan és una cosa o una altra és l’important. No […]

Sigue leyendo ->