A algunes cases els canelons no faran gust de canelons. (POST POLÍTIC AMB GIR DE GUIÓ).

En una època de canvis constants. Bons i no tan bons. Ens agraden les coses que ja coneixem. Les rutines. Ens fa pensar menys. Ens fa adaptar menys. No em malinterpreteu, m’encanten els canvis, m’encanta adpatar-me, m’encanta créixer…però, ai, maleït però, també m’agrada que les coses segueixin iguals. Parar el temps. Gaudir ara. I el […]

Sigue leyendo ->

Canelons.

Quan s’acosten les festes de Nadal, em poso nostàlgic. M’encanta. És exactament una felicitat trista o una tristor feliç. Un oximoron. L’oximoron. M’encanta el Nadal. Coses que passen per Nadal, i Sant Esteve i Cap d’Any i Reis,… És pensar que s’acosta Nadal i (re)connectar amb el meu nen interior. Jo he tingut la sort […]

Sigue leyendo ->

Avui.

21 de desembre. Qui m’hauria de dir que un dijous de desembre, al 2017, algú em faria anar a votar per triar una opció que ja havia triat l’1 d’octubre passat. Mai m’hagués cregut que formaria part (per obligació) d’un estat repressor i violent. Som lliures. O tenim aquesta il·lusió. En qualsevol cas, vull ser […]

Sigue leyendo ->

Groc.

Dijous vaig a votar. Aniré de groc. Pot ser que el llaç ens el facin treure, però a veure si em fan treure pantalons, samarreta i anorac. A veure. Tossudament alçat. Tossudament groc. Perquè això que passa no és normal. Aquestes eleccions no són normals. Aniré de groc. Tot. T’hi apuntes? Anuncis

Sigue leyendo ->

Ha donat molt de joc.

Te’n vas un dia a l’IKEA i mentre amuntegues cartrons per llençar, arriben el Martí i el Nil i et diuen: “No, papa, puc agafar alguns cartrons”. I jo: “Sí, i tant”. I es posen a pintar, i a dibuixar…a crear, sense parar. I fan un “posa-bolis”. I fan unes “ulleres per gravar fotos i […]

Sigue leyendo ->

Any given monday!

Oh, sorpresa! Suposo que els pares i mares que teniu fills i filles d’una certa edat, no us heu sorprès, però és que, a mi, encara em sobta. Ara us transcriuré el meu horari d’un dilluns qualsevol, “Any given monday”. Us descobriré la meva segona professió, la de taxista! 17:15 Preparo el berenar, que sol […]

Sigue leyendo ->

Qüestió d’autoestima.

Si és qüestió d’autoestima, de vegades, els nostres fills ens poden sorprendre. És molt important per a ser feliç tenir una bona autoestima. Ni poca ni exagerada. L’autoestima nivell Cristiano Ronaldo, em refereixo. El donant d’autoestima. No cal. La mesura justa. Aquella que em permet estimar-me tant com als demés. La que fa que s’equilibri […]

Sigue leyendo ->

5 reasons why…

Pel seu somriure burleta… Per la seva energia non-stop… Per la seva pressa a fer-ho tot (des del néixer)… Pel trasbals que va suposar-me la seva arribada… Pel seu “Papa” de les nits que té malsons o no es troba bé… I per molts d’altres “pel”, aquest post va pels 5 anys del Nil. El […]

Sigue leyendo ->

Un dia…

Un dia em vaig enamorar d’una “veinteañera” (bé, en tenia 29 i jo era un “treintañero”). Un dia em vaig enamorar d’una noia que va anar al Sielu “per casualitat”. Un dia em vaig enamorar d’una noia que em va dir que: “No volia venir a casa meva per si jo era un psicòpata”. Un […]

Sigue leyendo ->

Només 7 anys ja…

El 2010 la meva vida va canviar. De la nit al dia. De cop i volta vaig tenir un a personeta al meu càrrec. Quina responsabilitat. Tota la vida preocupant-me de mi. I, de cop, neix el Martí. 3,130 grams de color lilós. Extrany. Ho he de dir. Tinc fotos que ho corroboren.. Fa 7 […]

Sigue leyendo ->

Dues paraules. Una imatge.

Avui la demostració que, de vegades, dues paraules poden tenir un mateix significat. O que dues paraules descriuen el mateix. El cas d’avui és caos i diversió. Segons el meu mapa i segons el mapa dels meus fills. Diumenge a la tarda vaig veure el panorama i vaig pensar: “OMG quin caos” i ells van […]

Sigue leyendo ->

Que no me la toquin…

Ja n’hi ha prou. Porto dies parlant de política. Ja n’hi ha prou. Tinc un blog de Personetes Creatives. El Martí i el Nil. Ja n’hi ha prou. Ara m’estan començant a tocar allò que no sona. Ja n’hi ha prou. He parlat de dignitat, de justícia i molts d’altres valors que em mouen. Ja […]

Sigue leyendo ->

L’atzucac quàntic…(no ens hem saltat cap Llei, bé, si, les de la física clàssica)

A alguns catalans, als independentistes, de fet, com jo, se’ns acusa de voler trencar la unitat d’Españññññññññññññña. Un estat que, com tothom que hagi llegit els meus posts anteriors, sabrà que va néixer només uns anys després de la creació de la Terra, de l’arribada de la vida i de l’unicontinent Pangea, ara farà uns […]

Sigue leyendo ->

Aquests dies em costa concentrar-me…

Aquests dies em costa concentrar-me. Potser estic monotemàtic. Em costa pensar en altres coses. Ja sé que és un blog dedicat a les Personetes Creatives, però quan girin la vista enrera, crec que els agradarà veure i (re)viure aquests moments històrics. Excés d’informació. Infoxicació que en diuen. I això, els meus nens ho noten, també […]

Sigue leyendo ->

Encreuant mots.

Porto dies parlant i parlant i parlant i parlant de política. Avui, per distreure’ns una mica, m’he currat uns mots encreuats. Espero que hi passeu una bona estona! HORITZONTALS 1. Que diu que aplicaran el 155 i la solució és a la mateixa frase. DUI al revés. 2. La cinquena vocal. La DUI no fa […]

Sigue leyendo ->

Gràcies.

Hi ha molts motius per plorar a la vida. Per tristesa. Per ràbia. Per indignació. Per alegria. Per humiliació. Per “no em puc creure el que està passant!”. Per “la vida no és justa!”. Per les injustícies de la vida (que vé a ser el que he dit abans). Perquè sí. I perquè no. I […]

Sigue leyendo ->