Autor: personetescreatives

Avui no calen explicacions. O poques. L’Oriol (Junqueras, of course) ha contestat a la pregunta de quina era la seva professió que, ara, era pres polític. Ole tu! Ole tu! Ole tu! A partir d’ara i fins que els alliberin a tots, a totes, als meus perfils de les xarxes socials hi constarà, també, la […]

Avui una definició gràfica de la paraula germans. I tu, què hi veus? Deixa’m un comentari, va! Anuncis

Sembla ser que a casa en tinc un de cada. El Martí és de l’últim any de la Generació Z, caracteritzada per la irreverència, i el Nil, de la Generació Alfa, si fem cas al demògraf i futurista Mark McCrindle, caracteritzada per la simbiosi entre la seva mà i una tablet o smartphone (això ja […]

Avui se m’ha ficat una frase al cap. No me la trec. Em vé i em va. Però sobretot em vé més que no pas em va. Pensaments recurrents. Bucles, de vegades del tot innecessaris i, de vegades idees que em venen al cap. Saber quan és una cosa o una altra és l’important. No […]

Com a pare, el petó de després de les colònies és una de les coses mès boniques que et pot passar. Veure l’abraçada entre el Martí i el Nil, també. Sentir-los parlar i preguntar-se: “M’has trobat a faltar?”, també. Sentir com els 2 contesten que sí, més. I veure el Martí com ha crescut en […]

Directe. Al gra. El Martí se’n va 4 dies de colònies i aquest matí abans de marxar li he fet un petó mentre dormia perquè fins divendres no n’hi podré tornar a fer. Ahir ja vaig acumular. Vaig arribar a les 22 h i encara estava despert. Ell. Bé, i jo. I la Mariona s’hi […]

Dino. I penso. Faig dos coses alhora. Bé, tres. Escric. És el meu moment. És molt meu. M’agraden els dinars meus. Estic amb mi. Després de 4 hores de curs. D’estar amb gent. De parlar. D’escoltar. De preguntar. De respondre. Després de tot això, que m’encanta…necessito estar amb mi. I pensar. I escriure. Reiniciar el […]

M’estic adonant que, moltes vegades, quan el Martí i el Nil fan alguna cosa que no ens agrada, a casa en parlem amb ells i sempre l’acabem de la mateixa manera… “…però teniu molt bon cor.” I, llavors, la majoria de vegades ens abracen i/o ens fan un petó. Trobo que hem de reivindicar el […]

Contractura: Contracció permanent, involuntària i no reversible d’un o més grups musculars, que manté la zona respectiva en una posició viciosa. Un clàssic. Comença el fred. El fred de debò. Fa vent, anem a veure el Barça al camp. La primera vegada de la Mariona i els nens. La meva tercera, no us penseu. Emoció […]

Crido. De vegades no me n’adono però crido. I sé que crido perquè el Martí i el Nil criden. I els nostres fills reprodueixen comportaments que perceben com a normals. A casa. De vegades els crido per dir-los que no cridin. Des de l’altra punta del passadís. En comptes d’anar-hi, foto un crit. I llavors, […]

A mi el dia 7 no m’acaba de fer el pes. Vull dir el 7 de gener. M’agraden les vacances de Nadal. Molt. I quan s’acaben m’agafa mandreta. M’agrada el 24. De desembre. M’agrada el tió. L’escudella i els torrons. M’agrada molt. Els regals del tió. Les cares de la família rebent i fent regals. […]

Rovaniemi. Costa dir, cullons. Són ben complicats aquesta finesos. Ja està. Ja hi hem estat. Me l’imaginava més fred. -5 graus centígrads a tothora, això sí. La temperatura no puja. Clar que estava núvol i que és de nit 21 hores al dia. Així qualsevol pot tenir una ciutat freda i nevada. És trampa! Fa […]

Doncs sí, m’ha passat. I què? Anuncis

Parlem de coses importants. De les de veritat. Aquelles coses per les quals val la pena llegir un post. Dels llargs. O no tan llargs. Parlem de superpoders. I ara no em digueu que mai no us heu preguntat quin superpoder us agradaria tenir. És allò que se’n diu “Somniar despert” o “Fer volar coloms”. […]

Fa dies que plou. Ja fa dies que sento que sembla que estem vivint a Escòcia. Si hagués volgut viure a Escòcia ja hi viuria. Qui ha decidit per mi? Hi ha molts dies que em miro la previsió per veure si ha de ploure o no, però avui no. Avui m’ha agafat per sorpresa. […]

Com es pot desprendre del títol, aquest és un post seriós. Molt seriós. Seriosíssim. De fet hagués pogut posar un altre títol, però és que m’estic menjant un entrepà de truita amb patates, i, de vegades, sóc molt bàsic. De fet, quan dic que és un post seriós, no ho dic de broma. La frase […]

Hi ha dies que me m’adono que ja tinc 46 anys. Per contra, hi ha dies que m’adono que encara tinc 46 anys. Aquest no és un d’ells, és un dels altres. Dels primers. I ja està. Anuncis

Saps quan te n’adones que ets un secundari? Saps quan te n’adones que ets un William H. Macy? Un “outsider”, sense anar més lluny? Doncs aquest sóc jo cada mes de novembre. El Martí ha fet els anys el dia 2 i el Nil i la Mariona els fan demà dia 14. I jo? Doncs […]

Sóc curiós de mena. No hi vull fer res. M’agrada. M’agraden moltes coses…i una d’elles són els noms… Els noms tenen històries boniques. Històries curioses. Històries tràgiques. Històries. Els noms tenen Història. Quina és la teva història? Explica-me-la. Si vols, és clar. Si et vé de gust. Quan et vingui de gust… Anuncis

En quin moment hem deixat de ser nens? És que és veure aquesta foto i em vé la pregunta al cap. En quin moment he deixat de ser nen? I altres preguntes. Perquè quan érem petits apreníem jugant i en un determinat moment ens diuen que les coses es posen serioses, deixem de jugar i […]

El Martí és tan intens que la vida s’ha de comptar en segons. Feliços 252.288.000 segons Martí. T’estimo. Infinit. Anuncis

Sempre hi ha aquell dia que comença l’hivern. No l’hivern de debò. El fred de l’hivern. Cada any hi penso. És aquell dia que et fa pensar que l’estiu queda lluny. T’obliga a mirar enrera el rodet de fotos i t’adones que has d’anar molt i molt avall. Hi ha un munt de fotos. Cada […]

Avui m’agradaria fer un semi Paulo Coelho. Un “coitus interruptus” motivacional. Un mig mig. Un “com mola, però…”. Un “estic a punt i no…”. Una hamburguesa de tofu. Que no és una hamburguesa per molt que ens ho diguin. Un tallat amb llet de civada. Una cigarreta electrònica. Ha quedat clar el que vull fer? […]

És tardor. S’apropa l’hivern. “The winter is coming” a Manresa. Amb el que això significa. És hora de “mantra”. I no, no m’he equivocat. Vull dir “mantra”. Un “mantra” d’hivern. Que abrigui l’ànima. Que em permeti ser feliç. Sense hibernar. “El” “mantra”. Mireu la foto. La foto del “mantra”. Quina mandra. Au va, mira-la! Anuncis

Comença a fer fred. Fred de jersei gruixut o de jaqueta prima. No les dues coses. O l’una o l’altra. De fet, fa més fred a dins de casa que a fora. Senyal que s’acosta Nadal. I Reis. És la seva època de l’any preferida. Des de sempre. No hi ha res millor que les […]

Només cal mirar les captures de pantalla de la conversa per whatsapp d’ahir al vespre quan havia de tornar a Manresa de Vilanova i la Geltrú on havíem fet l’últim bolu del “SAKO” de la SSM BigHand! Me’l menjo! Anuncis

Són els petits detalls el que realment compta. Diu Nigel Marsh a la seva TED talk que per canviar la nostra relació amb el temps “calen canvis petits en els llocs adients i no canvis dramàtics”. Saps què canviar i on canviar-ho i, de cop, PAM, màgia, tot canvia! Són els petits detalls el que […]

M’agrada compartir punts de vista. M’agrada discutir. Argumentar. No convèncer. Només exposar punts de vist per enriquir maneres de veure el món. No pretenc tenir la raó. De fet, de vegades, no la tinc. Ja fa temps que penso que els curriculums escolars no s’adeqüen a les realitats que estem vivint i que, en molts […]

Osti, no ho sabia. Doncs res. Com que jo ja fa temps que em dedico a la docència, a les formacions, a fer tallers, a xerrar xerrades, a fer de professor i/o de mestre, aquí va el meu petit homenatge a tots i totes els que ens dediquem a això, a aprendre! Anuncis

Són aquell company que t’estripava el dibuix. “Tothom a dibuixar un paisatge”: i tu t’hi posaves. I treies la llengua. I el miraves i el remiraves. I te’n senties orgullós. I llavors, de cop i volta, sense previ avís, venia el teu “company” de la cadira del darrera i en un atac de ràbia t’estripava […]