Autor: personetescreatives

Veig el Martí i el Nil i me’n recordo. Me’n recordo de coses. Els veig com es posen de nerviosos quan perd el Barça. O quan no se’n recorden d’allò que volen dir. I que és molt important. Molt. Me’n recordo quan era petit i el primer dia de classe em posava nerviós. Cada curs […]

Ahir vam decidir fer la vida difícil als polls. Perquè una cosa és matar-los, i l’altra és no posar-ho fàcil perquè puguin viure. La Mariona els va demanar als nens si volien que els pelés el cap. I van dir que sí. I els va pelar. Al Nil molt. Realment els ho hem posat difícil […]

Ara resulta que el títol ho és tot. Si el títol no crida l’atenció, la gent ja no entra al contingut. Hi ha un excés d’informació i una manca de temps evident per llegir tot el contingut que hi ha a la xarxa. La internet, vaja. I ara resulta que sino fas un títol engrescador […]

M’agrada tornar. M’agrada fer coses noves i m’agrada tornar. M’agraden molt les novetats. I m’agraden els hàbits. Se’m dóna bé “rutinitzar les novetats” (ja sé que l’expressió no és correcta però m’agrada). M’agrada que els dilluns siguin dilluns. I que després vingui el dimarts. Però un dimarts nou. Però un dimarts. No sé si m’explico. […]

Aquest any o curs escolar o any acadèmic o any natural que n’hi dic jo ( de setembre a juliol) m’he proposat escriure més. Bé, vull dir seguir escrivint amb regularitat de dilluns a dijous, però tornar als posts de lectura. No tan visuals potser, però és que sento que he d’explicar més coses. I […]

Quan l’estiu és una suma de moments. Un puzzle on no cal ni que encaixin les peces. Moltes peces. De grans i de petites. Moltes, moltes peces. De diferents mides. I formes. Recordo l’estiu i em venen imatges, sons i sensacions. Algunes desordenades, però em venen: La Gran Eufòria de Joan Dausà als Jardins del […]

Ja sé que com a broma, no mata. Com a joc de paraules també és justet. Ho reconec. Porto tot un mes sense escriure al blog. I m’ha agafat la sínrdrome del full en blanc. No sé com començar. Porto gairebé 6 anys de blog i ara no sé com començar. Casumlou! Tinc tantes coses […]

No cal afegir res més. Bones vacances! Anuncis

Escric sixò sabent que pot generar polèmica, però com a manresà que fa 46 anys que viu a Manresa, crec que, com a mínim, tinc el dret a exposar què penso d’alguns manresans i manresanes. Els que practiquen el “manresanisme” en dic jo. Segurament a cada ciutat hi ha aquest tipus de persones, però és […]

Moments trascendentals. Moments frikis. Jo tinc una edat, 46, que em va permetre entrar al món dels videojocs amb un Commodore 64. El recordo. Molt. Positivament. Aquells cartutxos. Aquells jocs que es carregaven durant minuts per donar error just abans d’acabar-se de carregar. Allò sí que era mindfulness. Del de debò debò. Vaig anar passant […]

Quan ets petit i tens por, de vegades, no saps com explicar-ho. De vegades són monstres de sota del llit. De vegades els monstres surten de l’armari. De vegades surten sino hi ha llum. Esperen que tot sigui a les fosques per apropar-se. Res que no aturi un llençol màgic o un tauró gegant de […]

Com cada any per aquestes dates, arriba l’estiu. I sempre després de la primavera. I abans de la tardor. Fixa’t tu!! I aquest any he decidit escriure menys durant el juliol i l’agost. El juliol, un a la setmana. I a l’agost ja ho veurem, que faig vacances!Avui, i com ja va sent habitual, us […]

Res. Que l’altre dia estàvem mirant un partit del Mundial de Futbol. Bé, de fet, els estem mirant tots. El Martí i el Nil s’han obsessionat obsessivament fins al punt que volen que tots els partits acabin en empat perquè facin pròrroga (ara que ja ho saben dir) i penaltis. Així miren més estona de […]

Ni ens ho imaginem. De debò, ni ens ho imaginem. Podem arribar a ser molt grans. Gegants. Només necessitem un canvi de mirada. De debò. De debò ho dic, de debò ha de ser el canvi de mirada. Genuí. Un canvi de mirada de debò. Hem de començar a mirar-nos com aquella persona que volem […]

Disculpeu. Estic enfeinat avui. Anuncis

Coses petites. Situacions quotidianes. Moments concrets. Present. Perspectiva. Cada vegada més fan de no buscar la felicitat i, sí, de trobar-la. Ens perdem en coses grans. Tan grans que no veiem les petites. Perdem la perspectiva. Qüestiö de perspectiva. Crec que em tatuaré aquesta paraula. Perspectiva Bonic dilluns. Bonic. Fem una llista de coses petites […]

Cada vegada que s’acaba un curs escolar em connecto amb el meu nen. Sempre he pensat que la finalització de l’escola marca més que el 31 de desembre com a final d’any. Com a inici. Com a final. L’últim dia d’escola sí que era un final. I un inici. Les vacances. Deixaves de veure els […]

4 dies i vacances. Bé, ara parlo com si fos el Martí i el Nil. I mentre ens queixem de la vacances que tenen els nens i nenes, de com conciliar la vida laboral amb l’escolar i com ens ho farem per no morir en l’intent, potser el que estaria bé és tenir unes vacances […]

Petites històries grans. M’estic adonant que la clau per a ser feliç és viure petites històries grans. Quan volem viure històries massa grans, de vegades, massa vegades, ens perdem pel camí. El camí és massa llarg. A mig camí no recordem perquè havíem començat a caminar-lo. O a córrer-lo. I el deixem. Massa històries grans. […]

Ha arribat l’estiu. Ahir era dilluns. Va arribar l’estiu. Vam sopar a plaça. La nostra terrassa gegant. Fer vida de plaça. Ens encanta. La Plaça Major. Ahir vam sopar al Toni’s. Però també ho fem al Do-ut-des. O fem el vermut al 1913. O sortim de la plaça i ens arribem al Quinze. O al […]

Abans d’ahir estava a casa amb el Martí i el Nil, Ara que pleguen més d’hora de l’escola, les tardes s’aprofiten molt més. Són més llargues. Donen per molt. Li dic al Martí: “- Oi que tens dues cançons per aprendre’t aquest estiu?” I ell em diu que sí, i que la primera que es […]

El dia 5 comença l’horari d’estiu a l’escola. Pleguen dues hores abans. Durant dues setmanes. Benvinguts a la conciliació familiar. Fent malabarismes (p)maternals. Coses que passen. Misteris misteriosos. Preguntes que em faig. Respostes que no trobo. M’ho prenc bé. M’ho prenc. Bé. I llavors el Martí diu: “I si podeu, papes, ens vindreu a buscar […]

Arribes a una edat que t’acostumes a viure. Què carai, si porto vivint 46 anys, el normal és viure, no? I es va convertint en un acte , més o menys monòton. És el “qui dia passa, any empeny”. “És l’anar fent”. “És l’anar tirant”. I jo no no em resigno a això. Quan comences […]

Obvi. No per obvi és menys cert. No per obvi vol dir que ho fem. Passa massa sovint que sabem que hem de fer alguna cosa i no la fem. Busquem excuses. Les que siguin. En tenim un munt. Excuses per a tot. Justificacions. Algunes plausibles i algunes agafades pels pèls. Diu Nigel Marsh en […]

Fer de pare té moments. Bons i no tan bons. De vegades m’emprenyo, molt. I crido. Sí, crido. I em sap greu. Crido. Els crido. No m’agrada. Ho faig. Són els moments no tan bons. Fer de pare té moments. Bons i molt i molt bons. I ahir en va ser un moment. Curt. Petit. […]

Hi ha dues premises o teoremes amb les quals començo els cursos de gestió del temps. I una és el corol·lari de la primera. Teorema: Només tenim una vida. (Podríem entrar en disquisicions de corrents mentals, renaixements i budisme, però no hi entraré. Ja està). Corol·lari: Si només tenim una vida, tot el que no […]

Record. No rècord. Record. Al cap i a la fi, els records ens condicionen el present. Som qui som pels records que tenim. Per les experiències que hem viscut. I no viscut. Pel que recordem som qui som. Per com recordem les experiències. Els records transformen experiències. Els records arriben. I se’n van. Canvien. Es […]

Ara mateix tinc temps per escriure un post. Estic tornant de Formentera. Obviaré els detalls però necessitaré uns dies d’amanida i aigua. Ara mateix tinc temps per escriure un post però aquesta gent impresentable de Vueling m’ha fet perdre les ganes d’escriure un post. Són les 18:49 i l’avió havia de sortir a les 18:40. […]

No sé si és perquè és dilluns. No sé si és perquè plou. No sé si és perquè he estat 3 dies sencers sense veure els nens. No sé si és perquè ahir era el dia de la mare. No sé si és perquè ahir vaig estar rebuscant àlbums antics de fotos. No és si […]

Ahir el Martí va aprendre la diferència entre sort i esforç. La Mariona i jo el vam ajudar i li vam reforçar. Li vam deixar ben clar que no havia tingut sort, que havia tingut constància, perseverància i esforç. Hi ha moltes frases que parlen de la sort i que m’encanten. La de Picasso: “La […]