Autor: Francesc

He somniat que la mare del millor amic del meu fill gran (que en breu farà 5 anys) ens convidava a deixar-lo a casa d’ells una tarda …

Arriba un estadi en la paternitat/maternitat/dinàmica familiar que sembla que les coses es comencen a posar al seu lloc

Fa uns dies vam participar a un dels programes de L’Ofici d’educar per compartir experiències amb altres pares i mares blocaires i motivats.

Si fa dos anys m’haguessin dit que avui estaria escrivint aquest article, no m’ho hagués cregut. Jo que tinc tendència a guardar coses “per si de cas”, que acumulava roba que vaig comprar fa quasi 20 anys i que soc més d’arreplegar que de llençar, pensar en minimalisme era a les antípodes.

Podríem dir que després de 2 mesos de l’inici de la llar d’infants i de P3 a l’escola, es confirma que tenir dos marrecs a casa altera el dret a estar malalt dels progenitors.

Aquest és un post que vaig començar a escriure ara fa més d’un any però que es va quedar en un calaix. Però avui que el meu fill s’ha estat quasi una hora plorant a les 2 de la matinada, cridant “vull la mama”

Ahir es va donar una situació curiosa al parc, espai d’aprenentatge diari per a nens i nenes però també per als pares.
El meu fill jugava amb un joc de construcció apilable, …

«El què ningú et va dir quan esperaves el segon fill o tu no volies escoltar» Diuen que cal deixar 100 dies de gràcia al començar un nou procés, etc. i això he fet. Som el dia 101 i ja ho puc explicar, però no sé ni per on començar.

Degut a que cada persona té un termostat diferent, és quasi impossible posar-se d’acord en si fa fred o calor. Així que molt sovint sorgeixen discussions de si els fills tindran fred o calor a la nit,

Les tardes al parc són moments importants per crear vincle amb el teu fill, alhora que a ell li serveixen per esbargir-se, córrer, escalar, socialitzar, jugar, embrutar-se, etc.

Fa uns dies que va néixer el nostre segon fill. Després de la mala experiència del primer part i encara ara recordar-ho com un malson, en aquesta ocasió vam decidir comptar amb l’acompanyament d’una doula, i l’experiència ha estat radicalment oposada.

Si bé es tracta d’un documental que explica el context d’Estats Units, molts dels missatges i reflexions poden ser totalment aplicables al nostre entorn.

He sortint amb molta pressa de la feina, com quasi cada dia, per arribar a l’hora a recollir al Luka a la llar d’infants. Després de dir adéu a les educadores, m’ha mirat i ha dit “Al parc? Si?” i