La suma de petits instants…

És curiós com  quan parlem de la vida, tot es torna seriós, molt seriós. Trascendent, molt trascendent. Però si ara féssim memòria, els moments feliços que més ens venen el cap solen ser cosetes. Menudes. Puntuals. Instants. Petits instants. Una cosa (entre moltes d’altres) m’ha ensenyat el tenir fills i el fer de pare és […]

Sigue leyendo ->

El veranito de San Nil…

Todos y todas sabéis que cuando Nil se pone a hacer algo…se pone a tope. Nil tiene una extraña relación amor-odio con la fiebre. Tiene mucha. Muchas veces. Pero anteayer batió todos los récords de temperatura en nuestra casa. Como él no tiene veranito, como Martí, se lo crea a su medida.

Sigue leyendo ->

L’estiuet de Sant Nil…

Tots i totes sabeu que quan el Nil s’hi posa…s’hi posa. El Nil té una extranya relació amor-odi amb la febre. En té molta. Moltes vegades. Però abans d’ahir va batre tots els rècords de temperatura a casa nostra. Com que ell no té estiuet, com el Martí, se’l fa a la seva mida.

Sigue leyendo ->

Hoy es puente…

Pues eso, que hoy es puente. Mañana es fiesta en Manresa. La Misteriosa Llum. Por definición es la fiesta donde todos los maresanos y manresanas se piran de la ciudad para ir a esquiar. Es tradición. Los manresanos somos extraños. No queda nadie en la ciudad. Está tranquila. Y los niños, Martí y Nil, también […]

Sigue leyendo ->

Avui és pont…

Doncs això, que avui és pont. Demà és festa a Manresa. La Misteriosa Llum. Per definició és la festa on tots els maresans i manresanes piren de la ciutat per anar a esquiar. És tradició. Els manresans som extranys. No hi queda ningú a la ciutat. Està tranquila. I els nens, el Martí i el […]

Sigue leyendo ->

Es demasiado…

Hay momentos de hacer de padre que son demasiado. Particulares. De cada uno de nosotros. La lista sería eterna. No se acabaría nunca. Cuando digo demasiado, quiero decir demasiado. Exagerados. Las emociones extremas. Todas. Todas. Todas. Lo repito para que quede claro. Todas. Las agradables y no tan agradables. Hacer de padre es demasiado. Cuando […]

Sigue leyendo ->

És massa…

Hi ha moments de fer de pare que són massa. Particulars. De cada un de nosaltres. La llista seria eterna. No s’acabaria mai.  Quan dic massa, vull dir massa. Exagerats. Les emocions extremes. Totes. Totes. Totes. Ho repeteixo perquè quedi clar. Totes. Les agradables i les no tan agradables. Fer de pare és massa. Quan […]

Sigue leyendo ->

Charlas que impactan…

En mi manía de procrastinar; bueno, quien dice procrastinar, dice preparar cursos, talleres y charlas; me encuentro de todo! Tengo una manía bastante grande en mirar y escuchar charlas de buenos oradores. Tengo manía en fijarme en el contenido y en el continente. Y, hay veces que me encuentro una charla que me marca. Por […]

Sigue leyendo ->

Xerrades que impacten…

En la meva mania de procrastinar; bé, diga-li procrastinar, diga-li preparar cursos, tallers i xerrades; em trobo de tot! Tinc una mania bastant gran de mirar i escoltar xerrades de bons oradors. Tinc mania de fixar-me en el contingut i en el continent. I, hi ha vegades que em trobo una xerrada que em marca. […]

Sigue leyendo ->

Un artistazo!

Hoy por la mañana he hecho un “teaser” en las redes sociales. A ver si creaba un poquito de expectación para el post de hoy. He colgado una foto de un cuadro que también colgaré en este post. La gracia que tiene ir a una escuela,  lade Fonollosa, l’Escola dels Dracs, una escuela que da […]

Sigue leyendo ->

Un artistassu!

Avui al matí he fet un “teaser” a les xarxes socials. A veure si creava una miqueta d’expectació pel post d’avui. He penjat una foto d’un quadre que també penjaré al post. La gràcia d’anar a una escola, la de Fonollosa, l’Escola dels Dracs, una escola que dóna molta importància a les arts, és que, […]

Sigue leyendo ->

La Invasión de los Ultracuerpos…

Esta noche, unos extraterrestres han aterrizado en la azotea de mi casa. Han entrado sin hacer ruido. Seguramente, atravesando puertas y paredes (por eso son extraterrestres y son más avanzados que nosotros). Han entrado en la habitación del Martí y Nil. Se han clavado unas piezas de Lego y figuritas de Playmobil en los pies […]

Sigue leyendo ->

La invassió dels ultracossos…

Aquesta nit, uns extraterrestres han aterrat al terrat de casa meva. Han entrat sense fer soroll. Segurament, atravessant portes i parets (per això són extraterrestres i són més avançats que nosaltres). Han entrat a l’habitació del Martí i del Nil. S’han clavat unes peces de Lego i figuretes de Playmobil als peus (que són extraterrestres, […]

Sigue leyendo ->

Cosas de música…

Ya desde hace tiempo que pienso, a ver cuando los niños dejarán de escuchar su música de niños, con sus días de la semana de niños, sus meses del año de niños y otras cosas de niños, …. Pues bien, ese día ha llegado y, Martí (Nil no tanto…) ya tiene canción favorita. De esas […]

Sigue leyendo ->

Coses de música…

Ja des de fa temps que penso, a veure quan els nens deixaran d’escoltar la seva música de nens, amb els seus dies de la setmana de nens, els seus mesos de l’any de nens i altres coses de nens,…. Doncs bé, aquest dia ha arribat i, el Martí (el Nil no tant…) ja té […]

Sigue leyendo ->

Después de fiestas…

Pues sí. Se acabaron las fiestas. Regalos. Comidas. Más comidas. Muchas más comidas. Algunos dolores de estómago. Sal de frutas Eno. Ibuprofeno. Y finalmente, después de Reyes, los niños vuelven a la escuela…ohhhhhhhhh (sarcástico)…. En serio, Martí y Nil son encantadores, pero necesito(an) la escuela…y yo(ellos) encantados… Feliz 2017 a todos y a todas! 

Sigue leyendo ->

Després de festes…

Doncs sí. S’han acabat les festes. Regals. Menjars. Més menjars. Molts més menjars. Alguns mals de panxa. Sal de frutas Eno. Ibuprofens. I finalment, després de Reis, els nens tornen a l’escola…ohhhhhhhhh (sarcàstic)…. De debò, el Martí i el Nil són encantadors, però necessito(en) l’escola…i jo(ells) encantats… Feliç 2017 a tothom! 

Sigue leyendo ->

Descanso navideño…

Hoy, día 22, y después de saber que no me ha tocado El Gordo de Navidad, me pongo a escribir mi último post del año (seguramente…todo puede ser que no, soy así de flexible o de inconstante, no sé…). De hecho, como me ha dicho un compañero de coworking, David: “Enric, a ti te toca […]

Sigue leyendo ->

Descans nadalenc…

Avui, dia 22, i després de saber que no m’ha tocat El Gordo de Navidad, em poso a escriure el meu últim post de l’any (segurament…tot pot ser que no, sóc així de flexible o d’inconstant, no sé…). De fet, com m’ha dit un company de coworking, el David: “Enric, a tu et toca la […]

Sigue leyendo ->