No. Querer no es poder. Poder no es saber. Creer no es saber. Saber no es poder. Poder no es querer. Querer no es saber. Y así hasta el infinito. Hablamos de niveles diferentes. Hablamos de voluntades. Hablamos de capacidades. Hablamos de habilidades. Y hablamos de creencias. Y no. No significan lo mismo. Para no […]
Sigue leyendo ->Confusions lingüístiques d’ahir i d’avui.
No. Voler no és poder. Poder no és saber. Creure no és saber. Saber no és poder. Poder no és voler. Voler no és saber. I així fins a l’infinit. Parlem de nivells diferents. Parlem de voluntats. Parlem de capacitats. Parlem d’habilitats. I parlem de creences. I no. No signifiquen el mateix. Per no caure […]
Sigue leyendo ->Ideas para ser más creativo. O más. O mucho más.
Ser padre. Hacer de padre. Tener hijos. Escucharlos. Sin filtros. Ser creativo. Ser más creativo. Los niños nos ganan de paliza. Si quieres ser más creativo lo tienes fácil: “Sal de tu mapa y coge el de tus hijos. Viajarás. Muy arriba. Sin oxígeno. Y sin cuerdas. Y desde tan arriba se ven cosas que […]
Sigue leyendo ->Idees per a ser més creatiu. O més. O molt més…
Ser pare. Fer de pare. Tenir fills. Escoltar-los. Sense filtres. Ser creatiu. Ser més creatiu. Els nens ens guanyen de pallissa. Si vols ser més creatiu ho tens fàcil: “Surt del teu mapa i agafa el dels teus fills. Viatjaràs. Molt amunt. Sense oxigen. I sense cordes. I des de tan amunt es veuen coses […]
Sigue leyendo ->Voltereta Challenge…
Los hermanos se quieren… Los hermanos se apoyan… Los hermanos son cómplices de juegos… Pero, a veces, uno de los hermanos se ríe del otro cuando no toca o…sí que toca. No sé, tú lo decides después de leer el post si tocaba reír o no tocaba… Era un sábado cualquiera y Martí, Nil y […]
Sigue leyendo ->Voltereta Challenge…
Els germans s’estimen… Els germans es recolzen… Els germans són còmplices de jocs… Però, de vegades, un dels germans se’n riu de l’altre quan no toca o…sí que toca. No ho sé, tu ho decideixes després de llegir el post si tocava riure o no tocava… Era un dissabte qualsevol i el Martí, el Nil […]
Sigue leyendo ->Conversaciones twinpeakianas…
Tener hijos es divertido. Muy divertido. A veces, claro. Hablar con mis hijos es divertido. Muy divertido. A veces, claro. Tener conversaciones con mis hijos mientras vamos en coche volviendo de la escuela es divertido. Muy divertido. A veces, claro. Y friki. Muy friki. Como hoy. Lo que sigue después de esta introducción, es la […]
Sigue leyendo ->Converses twinpeakianes…
Tenir fills és divertit. Molt divertit. De vegades, és clar. Parlar amb els meus fills és divertit. Molt divertit. De vegades, és clar. Tenir converses amb els meus fills mentre anem amb cotxe tornant de l’escola és divertit. Molt divertit. De vegades, és clar. I friki. Molt friki. Com avui. El que segueix després d’aquesta […]
Sigue leyendo ->Cada situación es única e irrepetible.
Es lunes. Medio fiesta. O fiesta en la mitad de las ciudades de Catalunya. Segunda Pascua. Como yo trabajo por todas partes. Hoy me he hecho tocar fiesta. De todo, menos del blog. Me gusta. Me encanta. Me libera… Cada situación es única e irrepetible…como la de hace dos sábados… Todo el que me conoce […]
Sigue leyendo ->Cada situació és única i irrepetible.
És dilluns. Mig festa. O festa a la meitat de les ciutats de Catalunya. Segona Pasqua. Com que jo treballo per tot arreu. Avui m’he fet tocar festa. De tot, menys del blog. M’agrada. M’encanta. M’allibera… Cada situació és única i irrepetible…com la de fa dos dissabtes… Tothom qui em coneix sap que no he […]
Sigue leyendo ->El cáncer es una mierda.
Hoy no toca post. Hoy hay post. Hoy no toca llorar. Hoy tengo que llorar. Hoy no toca cabrearse. Hoy hay que cabrearse. Hoy no toca pensar que el cáncer es una mierda. Hoy hay que pensar que el cáncer es una mierda. Hoy se ha muerto Carles Capdevila. Qué mierda. Hoy ha muerto una […]
Sigue leyendo ->El càncer és una merda.
Avui no toca post. Avui cal post. Avui no toca plorar. Avui cal plorar. Avui no toca emprenyar-se. Avui cal emprenyar-se. Avui no toca pensar que el càncer és una merda. Avui cal pensar que el càncer és una merda. Avui s’ha mort el Carles Capdevila. Quina merda. Avui s’ha mort una bona persona. Una […]
Sigue leyendo ->Vamos a concretar un poquito…
Las semanas pasan volando. Hoy me he dado cuenta de que es martes y que ya había pasado el lunes (obvio, por otra parte) y no había escrito el post. O tengo mucho trabajo o empiezo a parecerme a un jubilado. Ya no sé ni el día en el que vivo! Joder. Resulta que Martí […]
Sigue leyendo ->Concretem una miqueta…
Les setmanes passen volant. Avui m’he adonat que és dimarts i que ja havia passat el dilluns (obvi, per altra banda) i no havia fet el post. O tinc molta feina o començo a semblar un jubilat. Ja no sé ni el dia que visc! Osti tu. Resulta que el Martí i el Nil es […]
Sigue leyendo ->¿Dónde están los límites?
La pregunta, no debería ser donde, sino cuando! Y porqué? Porque los límites son móviles, evolucionan. El problema principal que tenemos las personas es no conocer nuestros propios límites. También, y casi más importante, es no saber que estos límites cambian. Cada día somos una persona diferente, con nuevos conocimientos, nuevas competencias, nuevas aptitudes… …y, […]
Sigue leyendo ->On són els límits?
La pregunta, no hauria de ser on, sino quan! I perquè? Perquè els límits són mòbils, evolucionen. El problema principal que tenim les persones és no conèixer els nostres propis límits. També, i gairebé més important, és no saber que aquests límits canvien. Cada dia som una persona diferent, amb nous coneixements, noves competències, noves […]
Sigue leyendo ->Sinceridad? Demasiada?
Los niños son sinceros. A veces demasiado. Qué quiere decir “más” raro? Que ya lo era? A qué nivel? A qué nivel estoy ahora? Son preguntas retóricas, por cierto…
Sigue leyendo ->Sinceritat? Massa?
Els nens són sincers. De vegades massa. Què vol dir “més” raru? Que ja ho era? A quin nivell? A quin nivell ho sóc ara? Són preguntes retòriques, per cert…
Sigue leyendo ->Dudas existenciales a la hora de etiquetar a mis hijos.
Pues eso. Dudas que me asaltan. A menudo. Tal vez, demasiado.
Sigue leyendo ->Dubtes existencials a l’hora d’etiquetar els meus fills.
Ras i curt. Dubtes existencials que em venen el cap, de vegades. Potser massa.
Sigue leyendo ->Papá, vamos a jugar al ajedrez, que yo ya sé…
Es la frase de Martí de hace un par de días. Mariona se fue a comprarme un regalo para que lo pudieran escoger los niños, y Martí decidió comprar un ajedrez. Ya me gusta ya. A Martí le gusta jugar mucho a juegos con mucha acción y movimiento (a Nil ya ni os lo cuento!). […]
Sigue leyendo ->Papa, juguem a escacs que jo ja en sé…
És la frase del Martí de fa un parell de dies. La Mariona se’n va anar a comprar-me un regal perquè el poguessin escollir els nens, i el Martí va decidir comprar uns escacs. Ja m’agrada ja. El Martí li agrada jugar molt a jocs amb molta acció i moviment (el Nil ja ni us […]
Sigue leyendo ->Este año la cosa va de manos…”CUMPLEMANOS”
Vaya por delante que sé que la última palabra del título es incorrecta. Me la he inventado. Con todo el morro! Pero es que pienso que si falta una palabra para significar algo…por qué no nos la podemos inventar? 2017. Cumpleaños. Este año, la cosa va de manos. A Martí y a Nil les gustan […]
Sigue leyendo ->Aquest any la cosa va de mans…”CUMPLEMANS”
Vagi per davant que sé que l’última paraula del títol és incorrecta. Me l’he inventat. Amb tot el morro! Però és que penso que si falta una paraula per significar alguna cosa…perquè no ens la podem inventar? 2017. Aniversaris. Aquest any, la cosa va de mans. Al Martí i el Nil els agraden els números. […]
Sigue leyendo ->Yo ya me doy cuenta…
Yo, ya hace tiempo que me doy cuenta que me hago mayor. Me di cuenta cuando me empezó a caer pelo de la cabeza. Me doy cuenta ahora que ya me queda más bien poquito. Como dicen Martí y Nil, Las Personitas Creativas, sí tengo pelo, pero muy corto y sólo por detrás, que es […]
Sigue leyendo ->Jo, ja me n’adono…
Jo, ja fa temps que me n’adono que em faig gran. Me’n vaig adonar quan em va començar a caure pèl del cap. Me n’adono ara que ja me’n queda més aviat poc. Com diuen el Martí i el Nil, Les Personetes Creatives, sí que tinc pèl, però molt curt i a darrera, que és […]
Sigue leyendo ->Apreta.
El Martí i el Nil, cada dia arriben a casa amb un joc nou. A mi m’encanta i em sorprèn a parts desiguals. L’últim és l’”Apreta”. És una mena de “Els 4 sabaters” de tota la vida o del “Verdad o acción (o beso)” de tota la vida, també. En un paper escriuen uns noms […]
Sigue leyendo ->Cosas de hermanos, cosas de colonias…
Ayer Nil se fue de colonias. Hoy Nil regresa de colonias. Tiene 4 años. Dos días. Una noche. Y, se pasa 2 días lloviendo y haciendo frío. A esto se le llama suerte. Y en Calafell, tú. Ayer fui a buscar a Martí al autocar de la escuela y lo primero que me dijo cuando […]
Sigue leyendo ->Coses de germans, coses de colònies…
Ahir el Nil va marxar de colònies. Avui el Nil torna de colònies. Té 4 anys. Dos dies. Una nit. I va, i enganxa 2 dies que ha plogut i ha fet fred. D’això se’n diu sort. I a Calafell, tu. Ahir vaig anar a buscar el Martí a l’autocar i el primer que em […]
Sigue leyendo ->Guías para soñar despiertos…
Me encanta el concepto “Soñar Despiertos”. Me gusta mucho. Mucho más que objetivo. Mucho más que reto. Me encanta el concepto ilusionador. Inspirador. Me encanta el hecho de quedarme parado. Embobado. Imaginando una vida mejor. Un futuro mejor. Una sociedad mejor. Un mundo mejor. O directamente, imaginando cómo puedo mejorar mi futuro. Mejorando mi futuro, […]
Sigue leyendo ->