Voltereta Challenge…

Los hermanos se quieren… Los hermanos se apoyan… Los hermanos son cómplices de juegos… Pero, a veces, uno de los hermanos se ríe del otro cuando no toca o…sí que toca. No sé, tú lo decides después de leer el post si tocaba reír o no tocaba… Era un sábado cualquiera y Martí, Nil y […]

Sigue leyendo ->

Voltereta Challenge…

Els germans s’estimen… Els germans es recolzen… Els germans són còmplices de jocs… Però, de vegades, un dels germans se’n riu de l’altre quan no toca o…sí que toca. No ho sé, tu ho decideixes després de llegir el post si tocava riure o no tocava… Era un dissabte qualsevol i el Martí, el Nil […]

Sigue leyendo ->

Conversaciones twinpeakianas…

Tener hijos es divertido. Muy divertido. A veces, claro. Hablar con mis hijos es divertido. Muy divertido. A veces, claro. Tener conversaciones con mis hijos mientras vamos en coche volviendo de la escuela es divertido. Muy divertido. A veces, claro. Y friki. Muy friki. Como hoy. Lo que sigue después de esta introducción, es la […]

Sigue leyendo ->

Converses twinpeakianes…

Tenir fills és divertit. Molt divertit. De vegades, és clar. Parlar amb els meus fills és divertit. Molt divertit. De vegades, és clar.  Tenir converses amb els meus fills mentre anem amb cotxe tornant de l’escola és divertit. Molt divertit. De vegades, és clar. I friki. Molt friki. Com avui. El que segueix després d’aquesta […]

Sigue leyendo ->

Cada situació és única i irrepetible.

És dilluns. Mig festa. O festa a la meitat de les ciutats de Catalunya. Segona Pasqua. Com que jo treballo per tot arreu. Avui m’he fet tocar festa. De tot, menys del blog. M’agrada. M’encanta. M’allibera…  Cada situació és única i irrepetible…com la de fa dos dissabtes… Tothom qui em coneix sap que no he […]

Sigue leyendo ->

El cáncer es una mierda. 

Hoy no toca post. Hoy hay post. Hoy no toca llorar. Hoy tengo que llorar. Hoy no toca cabrearse. Hoy hay que cabrearse. Hoy no toca pensar que el cáncer es una mierda. Hoy hay que pensar que el cáncer es una mierda. Hoy se ha muerto Carles Capdevila. Qué mierda. Hoy ha muerto una […]

Sigue leyendo ->

El càncer és una merda.

Avui no toca post. Avui cal post. Avui no toca plorar. Avui cal plorar. Avui no toca emprenyar-se. Avui cal emprenyar-se. Avui no toca pensar que el càncer és una merda. Avui cal pensar que el càncer és una merda. Avui s’ha mort el Carles Capdevila. Quina merda. Avui s’ha mort una bona persona. Una […]

Sigue leyendo ->

Concretem una miqueta…

Les setmanes passen volant. Avui m’he adonat que és dimarts i que ja havia passat el dilluns (obvi, per altra banda) i no havia fet el post. O tinc molta feina o començo a semblar un jubilat. Ja no sé ni el dia que visc! Osti tu. Resulta que el Martí i el Nil es […]

Sigue leyendo ->

¿Dónde están los límites?

La pregunta, no debería ser donde, sino cuando! Y porqué? Porque los límites son móviles, evolucionan. El problema principal que tenemos las personas es no conocer nuestros propios límites. También, y casi más importante, es no saber que estos límites cambian. Cada día somos una persona diferente, con nuevos conocimientos, nuevas competencias, nuevas aptitudes… …y, […]

Sigue leyendo ->

On són els límits?

La pregunta, no hauria de ser on, sino quan! I perquè? Perquè els límits són mòbils, evolucionen. El problema principal que tenim les persones és no conèixer els nostres propis límits. També, i gairebé més important, és no saber que aquests límits canvien. Cada dia som una persona diferent, amb nous coneixements, noves competències, noves […]

Sigue leyendo ->

Yo ya me doy cuenta…

Yo, ya hace tiempo que me doy cuenta que me hago mayor. Me di cuenta cuando me empezó a caer pelo de la cabeza. Me doy cuenta ahora que ya me queda más bien poquito. Como dicen Martí y Nil, Las Personitas Creativas, sí tengo pelo, pero muy corto y sólo por detrás, que es […]

Sigue leyendo ->

Jo, ja me n’adono…

Jo, ja fa temps que me n’adono que em faig gran. Me’n vaig adonar quan em va començar a caure pèl del cap. Me n’adono ara que ja me’n queda més aviat poc. Com diuen el Martí i el Nil, Les Personetes Creatives, sí que tinc pèl, però molt curt i a darrera, que és […]

Sigue leyendo ->

Apreta.

El Martí i el Nil, cada dia arriben a casa amb un joc nou. A mi m’encanta i em sorprèn a parts desiguals. L’últim és l’”Apreta”. És una mena de “Els 4 sabaters” de tota la vida o del “Verdad o acción (o beso)” de tota la vida, també. En un paper escriuen uns noms […]

Sigue leyendo ->

Guías para soñar despiertos…

Me encanta el concepto “Soñar Despiertos”. Me gusta mucho. Mucho más que objetivo. Mucho más que reto. Me encanta el concepto ilusionador. Inspirador. Me encanta el hecho de quedarme parado. Embobado. Imaginando una vida mejor. Un futuro mejor. Una sociedad mejor. Un mundo mejor. O directamente, imaginando cómo puedo mejorar mi futuro. Mejorando mi futuro, […]

Sigue leyendo ->